Benvingut a Debatsenxarxa.cat. Per opinar cal estar registrat.

8 debats

53 opinions

25 comentaris

33 usuaris

Salut individual i salut col·lectiva [tancat]

La salut pública és el terreny ideal per a barrejar ciència i política. Fins a quin punt aquesta barreja medicalitza la vida quotidiana? Hem vist com s’han medicalitzat el part o la vellesa, al mateix temps que ha augmentat la desconfiança en el sistema mèdic, moltes vegades amb un pensament acrític. Amb quins criteris en traiem l’entrellat?

Si t'interessa aquest debat, el pots continuar el pròxim dimecres 8 de febrer a les 19 h a la Casa Orlandai (C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona). Comptarem amb la participació d' Andreu Segura, metge de salut pública , i Jesús Purroy, emprenedor en salut i divulgador científic.

Les Veus de la República és un espai de debat sobre aspectes relacionats amb l’organització de la cosa pública (res pública). Ponents i ciutadania parlarem de política, sociologia, comunicació, història, economia... Des d’una perspectiva teòrica però també pràctica i vivencial.

Més info: al web de Les Veus de la República i al web de la Casa Orlandai

tancada amb la nota: Final de debat
proposat per: Casa Orlandai a Arxiu
tancat per: Debatsenxarxa.cat

5 Opinions

2 positius 0 negatius
Un dels aspectes que més m'inquieta sobre la salut pública és la seva convivència amb les Mútues Privades. Un gran nombre de persones - si s'ho poden permetre - opta per la sanitat privada per motius com la rapidesa de les cites mèdiques i altres prestacions, però quan hi ha malalties realment greus, molts d'ells acaben essent atesos per la sanitat pública.

´Hi ha qui diu que és bo que existeixi la mútua privada perquè així es descomprimeix la sanitat pública. Però tenint en compte el que es paga mensualment per la sanitat privada, i que quan es tracta de vida o mort, és la pública qui acaba responent, no seria més útil que aquestes persones deixin de pagar mensualitats tan elevades i ho paguin directament a les arques públiques?
opinat per: Monikabere
Comportaria això que aquestes persones trobessin el que estan cercant en anar a la privada, es a dir, més rapidesa en l'atenció mèdica?
2 positius 0 negatius
Es diu moltes vegades que tot és política. En sentit ampli política és tot allò que afecta al conjunt de la població. No obstant, popularment, es considera que una cosa està polititzada quan intervenen els partits politics i els criteris d’actuació van dirigits més a guanyar i conservar parcel·les de poder que no pas aconseguir el benestar de la població. L’àmbit de la sanitat és un dels camps més vulnerables si queda en mans exclusivament dels partits politics. Penso que la política sanitària d’un país s’hauria de consensuar entre tots els col·lectius implicats (públics i privats, professionals i usuaris), i que l’acord que s’estableixi s'hauria de mantenir força temps, amb revisions periòdiques, i que el partit que governa s’hauria de limitar a gestionar allò que es va pactar, i deixar aquesta qüestió fora de la lluita partidista i electoral.
opinat per: Josep B.X.
1 positiu 0 negatius
La salut pública està altament polititzada, i aquest és un dels problemes greus.Tots els partits polítics miren de posar els seus adlàters en llocs clau de la sanitat, sense mirar si son o no prou competents. A banda, la sanitat és un tema més que sensible de cara al ciutadà, i tothom vol ficar-hi cullera, si més nó per posar-se .si poden- alguna medalla. És el camí ideal per marcar paquet de cara a la galeria, encara que sigui sagnant més el minse pressupost de que es disposa. I sé de què parlo.
opinat per: josep bruch m
1 positiu 0 negatius
A mi com a usuari, i com a ciutadà, vull que la sanitat funcioni. M’és igual si és exclusivament pública o si hi ha participació privada. Vull que sigui per a tothom a un preu raonable i no tenir que pagar-la dues vegades, via impostos i via Mútua, per tenir un serveis adequats. Entenc que hi hagi persones que es vulguin guanyar la vida amb la medicina, i entenc que alguns se la guanyin molt bé, però no accepto que ho facin especulant ni mercadejant amb la salut de les persones. Entenc que amb les noves tecnologies i amb els costos de la investigació científica no es pugui incorporar automàticament tots els avenços a la sanitat pública i que determinats tractaments s’han de pagar apart i no tothom hi podrà accedir, però s’haurien de poder cobrir, amb diners públic, els serveis més bàsics i majoritaris. La població hauria de ser conscient dels costos de mantenir el sistema sanitari i que hi hagués una transparència absoluta de com es gasten els diners. I, sobretot, perseguir la corrupció.
opinat per: Emili P.A.
0 positius 0 negatius
No sé si queda gaire clar què es demana realment en aquest debat. Si ens fixem en l’enunciat i enfrontem salut individual i salut col·lectiva podria dir que, en bona part, tothom ha de ser responsable de la seva salut individual. Als qui governen, i a la societat en general, els hi hem de demanar que facilitin un entorn que faci que les persones puguem tenir cura del nostre benestar físic i mental. Una bona alimentació, un ambient no contaminat, un treball que no ens malmeti, la possibilitat de realitzar activitats enriquidores en una societat amb un cert grau de cohesió, ha de fer que les persones puguem desenvolupar la nostra vida amb algunes garanties en quant a la pròpia salut. Ara bé, esta clar que no tot depèn de nosaltres, tard o d’hora necessitarem ajuda i des d’abans del naixement fins a la mort ens caldrà una estructura sanitària que només pot existir a nivell col·lectiu. No crec que tot hagi de ser públic però penso que en tot allò relacionat amb l’estat del benestar (sanitat, educació, pensions) lo públic ha d’estar consolidat i ha de donar un servei adequat a tota la població.
opinat per: Jordi de Mataró
...