Benvingut a Debatsenxarxa.cat. Per opinar cal estar registrat.

8 debats

53 opinions

25 comentaris

33 usuaris

Obrir les fronteres és una solució per a la crisi dels refugiats? [tancat]

La crisi dels refugiats és un dels problemes més greus que té actualment la comunitat  internacional. Alguns proposen solucions que altres consideren demagògiques i poc realistes. Mentre els estats busquen com enfrontar-se amb aquest problema, la situació als camps de refugiats és cada vegada més insostenible. A aquest drama cal afegir la quantitat de morts en creuar la Mediterrània de migrants que fugen del seu país en embarcacions molt precàries

Que en penses? Que haurien de fer els governs?  Que podem fer nosaltres?  Hi veus alguna solució?
tancada amb la nota: Final de
proposat per: Debatsenxarxa.cat a Arxiu
tancat per: Debatsenxarxa.cat

6 Opinions

3 positius 0 negatius
Penso que és un qüestió molt delicada i que s’hauria de resoldre aplicant tres coses: criteris, canals i quotes.

Criteris d’acollida: a cada país li pot interessar un perfil de persones determinades. Uns voldran jovent amb capacitat de treballar en tot tipus de feina, uns altres preferiran famílies amb canalla per facilitar d’integració conjunta, etc...

Canals d’arribada: no pot ser que mori tanta gent al mar per venir a Europa. Tampoc pot ser que l’ajuda humanitària serveixi involuntàriament per afavorir les màfies que cobren uns diners i que deixen a les persones desemparades al mig del mar.  Com més canals d’arribada legal hi hagi menys podran actuar les màfies.

Quotes: hauria de ser obligat que cada país acolli determinat nombre de persones ( o famílies) d’acord amb uns barems consensuats, tenint en compte el perfil de la població migrada i els propis interessos.
opinat per: Jordi de Mataró
3 positius 0 negatius

Mireu aquest video molt aclaridor sobre la situació dels refugiats.

opinat per: jregojo
2 positius 0 negatius
El primer que s'ha de fer és no vendre armes ni municions.,de cap tipus, als bàndols que lluiten en aquests paísos.En cas de enviar-hi soldats -cosa que no estimo en absolut adient-, portar-hi forces mixtes internacionals barrejades, de manera que cap grup depengui del seu propi país,  Crec que amb això ja reduiriem molt el problema

Quan als refugiats hi ha molt que parlar. En primer lloc -i passa molt sovint-, qui no es vulgui identificar plenament davant el país d'acollida, no té dret d'entrar-hi, ni tampoc si no s'hi volen integrar. Enviar gent d'una religió a un país on se'n profesa una de diferent és un veritable error, ja que, indefectiblement, tard o d'hora, generarà problemes greus. Com va dir Karl Marx, la religió és l'opi del poble, i això fa que aquest tema sigui incontrolable.

És,per tant, molt dificultos solucionar aquest tema, ja que hi ha massa interessos implicats. Per intentar fer-ho cal intel·ligència i bona voluntat,però per part de tot-hom.
opinat per: josep bruch m
No estic gaire d’acord amb aquesta afirmació de que la religió sigui l’opi del poble. Jo particularment no soc religiós però entenc que és un sentiment que no podem eliminar de la naturalesa humana. Si no el podem eliminar més val que la dimensió religiosa de les persones estigui canalitzada dins de les grans religions, sempre i quan aquestes grans religions acceptin l’existència d’altres religions i es respectin. Sense les gran religions es produiria una proliferació de sectes i grups pseudoreligiosos incontrolats que aquests sí que serien perillosos.
Bé. Hi ha una cosa que, crec, no és debatible, ja que està abastament demostrada:  hi ha hagut més morts en nom de déu, sigui el que sigui, que per cap altre concepte. Crec és prou significatiu.
3 positius 2 negatius
Jo veig que és un problema bàsicament de seguretat. No ens podem arriscar a que vinguin persones de les que no sabem res ni quines intencions porten. Hi ha molt immigrant que no te cap interès en adaptar-se i només volen aprofitar-se de les avantatges de la nostra societat sense voler aportar res de bo.
opinat per: Josep B.X.
És el mateix comentari que feien alguns francesos i alemanys quan els nostres avis van haver de marxar cap a França i Alemanya. Són més perillosos els Rato, Pujol, Millet i altri que ens foten la cartera amb corbata i anant a missa els diumenges.
Aquest argument no és de rebut, amic.
Tampoc sóc dels que creu que s'han d'obrir les fronteres indiscriminadament.
Estic en part d’acord amb tu però ara no estem parlant dels de la corbata i missa dominical. Si no garantim una estructura de seguretat bàsica i eficaç ja podràs anar amb bones paraules que la població desconfiarà i el conflicte estarà servit. Jo no dic pas que no vingui ningú, només demano que sapiguem qui ve i que tinguin ganes d’integrar-se (que no vol dir que hagin de canviar de religió ni renunciar a la seva identitat).
1 positiu 0 negatius
L'article d'en Xavier Roig que surt publicat avui a l'Ara és molt adient per situar aquesta questió en el seu punt.

http://www.ara.cat/opinio/Immigracio-demagogia-interessada_0_1668433146.html
opinat per: Emili P.A.
1 positiu 0 negatius
En un món ideal ningú hauria de marxar de la seva terra, de les seves arrels, del seu paisatge. L’home no és bo per naturalesa, l’enveja i l’egoisme, quan creixen esdevenen maldat i de vegades la teva terra es converteix en un lloc inhabitable. Si algú ha de marxar de la seva terra, la nostra obligació es acollir-lo, però acollir-lo amb justícia i amb solidaritat. Si tens la sort de viure en un país millor, la teva obligació és compartir-lo. Potser hauríem de pensar si la riquesa extrema no s’hauria de combatre i fer que totes les persones tinguin una existència digna. On està escrit que per inventar un sistema operatiu, una forma de vendre roba, saber jugar a pilota o actuar en una pel.lícula, t’hagi de fer ric del ca.... Mentre comprenguem que un tipus que juga a pilota ha de ser ric perquè sembla que fa feliç a la gent, mentre el que et trasplanta el cor treballant tota la nit, té un sou i punt, aquest món no tindrà ni capo ni peus. Tornant al principi, jo no voldria marxar de la meva terra, però si ho hagués de fer m’agradaria trobar persones amb els braços oberts i un somriure als llavis
opinat per: Carles Lucas
...